Els adeptes del ioga saben que la pràctica d'asana i pranayama (postures de control i respiració) equilibra el cos i la ment a través de la disciplina física i mental. Tanmateix és menys conegut entre el públic en general que la pràctica del ioga conrea la virtut i genera una disposició moral justa. Per al neòfit, l'increïble de l'assumpte rau en entendre com una disciplina física i sense connotacions doctrinals pot millorar la vida moral. Fins i tot com és possible que el ioga sigui finestra per portar-nos noves comprensions de la religió, la filosofia o l'espiritualitat.
Seria raonable preguntar-se inicialment com és la relació entre el cos i la ment i com s'afecten entre si. I quina és la relació entre físic-mental i la moral. Sabem per la practica del ioga o, fins i tot per la pràctica de qualsevol exercici, el benestar es genera en el cos i la ment, i com repercuteix de forma visible a la predisposició harmoniosa per pensar i actuar. Si hi ha una millora en l'actitud que deriva d'una major coordinació del cos i la ment, no serà molt desviat inferir com pot millorar la presa de decisions sobre les accions són justes o injustes. Sobre la moralitat.
A la pràctica més superficial del ioga fem servir el cos físic com a suport tangible ensinistrar i disciplinar els òrgans d'acció i percepció així com per consolidar la concentració de la ment. I la base per a aquest ancoratge mental resideix en una tècnica rigorosa. I reitero l'èmfasi en les paraules tècnica rigorosa perquè moltes persones creuen que el ioga són moviments senzills de relaxació i estiraments passius.
Moltes persones creuen que el ioga és practicat per la gent gran o fins i tot és popular que es relacioni amb una gimnàstica lleugera. Ni més ni menys de la realitat. La tècnica del ioga és més extensa i detallada que, per exemple, el ballet clàssic o l'esgrima. I òbviament el ioga no busca la performance o guanyar una medalla. El rigor està en la disciplina mental i en el ficat per conrear la consciència.
La disciplina de ioga ens condueix cap a una progressiva atenció i concentració de la ment, des del concret fins el subtil. L'esforç continuat en mantenir la concentració i percepció dels punts d'atenció involucra viure en el moment present observant els moviments de la ment. Aquesta objectivació de la ment es tradueix en major objectivitat. La pràctica de postures de ioga suposa lidiar amb temors, ansietats i tot tipus de situacions psicològiques on la força de voluntat juntament amb la intel·ligència han de vèncer i conquerir la indisciplina dels sentits i de la ment mal criada.
L'esforç, la disciplina i l'austeritat porten objectivitat. Suposen moderació. I l'objectivitat i la moderació porta equanimitat. L'equanimitat és la base per afrontar les decisions des de la realitat i no des de projeccions carregades de subjectivitat personal. Si hi ha subjectivitat no tractem amb les situacions i persones d'una manera objectiva i realista. Volem realitat i realitat implica objectivitat. I per minimitzar la subjectivitat cal ser realista. Objectivitat i realitat van de la mà. Per ser objectiu cal fer servir el discerniment i el discerniment és una capacitat de la intel·ligència i la raó. La raó és el que diferencia l'ésser humà d'un animal.
¿I que té a veure l'objectivitat i la racionalitat amb la moralitat? L'objectivitat és necessària per actuar en base al que apropiat en cada situació. El apropiat en cada situació és el correcte. I el correcte depèn del que s'espera que fem segons els nostres deures, no hi ha moral. I si no hi ha moral, es perd la dignitat i l'home es converteix en una bèstia.
La concentració i meditació que implica la disciplina del ioga té un impacte de purificació en la psique de la persona que l'acció moral brolla prenyada de puresa i integritat. I aquesta actuació mitjançant el refinament de la concentració i transformació de la ment és el que és distintiu del ioga, almenys, de la part experiencial del ioga. A diferència d'altres vies com la filosofia o la religió, en ioga no seria necessari obrir ni un sol llibre, ni escoltar un sermó, ni dur a terme ritus o tenir fe en un Déu personal.
Per això, els que tenen dificultat per superar les barreres de la fe religiosa o no se senten atrets per la contemplació filosòfica, troben en el ioga una via que els aporta sentit a les seves vides tant en la part de benestar mental com en l'aspecte moral. Això és el sorprenent del cas: que funciona d'igual manera per a un ateu, un agnòstic o un religiós.