Seguim creient que hi ha algú extern a nosaltres amb qui ens estem relacionant, però no és així. És possible que encara no hagis tingut aquesta evidència. No obstant això, podràs reconèixer que quan et trobes amb algú, de l'únic que ets conscient és dels teus propis pensaments sobre ell.
L'única cosa que experimentes són els sentiments que sents per aquesta persona, produïts pels pensaments que tu tens d'ella. Tot això passa en la teva ment. Estàs prenent totes aquestes decisions en funció de la qualitat dels pensaments i emocions que experimentis amb qui et relaciones; llavors decidiràs apropar o distanciar. Però en realitat, aquesta decisió que vas prendre no té res a veure amb la persona que veus, sinó amb el que tu has decidit prèviament que aquesta persona significa per a tu.
Això mostra que no ets lliure davant aquesta trobada o relació. Els teus pensaments ja han establert l'escenari que et va portar a prendre la decisió de com comportar-o què sentir respecte a aquesta persona. No ets lliure en cap moment perquè estàs sotmès a la teva forma de pensar i de veure el món. Creiem que ser lliures és usar lliurement les nostres idees i defensar-les i no ens adonem que som esclaus d'elles. No veiem que ser lliures és creuar o passar per alt aquests pensaments que estan fonamentats en experiències passades i que no tenen res a veure amb el present. En fer això ens sotmetem a viure el present com tot el viscut en el passat, en lloc de ser lliures de viure-ho com és en realitat.
En aquest món tractem de relacionar-nos amb persones a les que percebem separades de nosaltres. Aquest intent estableix una relació basada en la separació, i des d'aquest marc de referència mai tindrem una trobada Total amb la persona amb la qual ens relacionem. És com tractar de pegar dues peces separades. Per molt juntes i perfectes que s'uneixin, sempre estaran separades. Sempre necessitaran unir-se, perquè mai ho estaran del tot per la seva naturalesa dividida. Mai es convertiran en una peça. Sempre seran dues peces unides. Si dues parts unides no es converteixen en una, llavors la unió no és real, sinó una cosa il·lusori i inestable. Sempre hi haurà una bretxa per on la divisió pot aparèixer de nou. Per aquesta raó en relacions basades en la separació no existeix la confiança absoluta, ni l'estabilitat constant, ni la pau. Tot el que passa en elles és un intent d'encaixar dues peces i, una vegada que sembla ocórrer i ens fa feliços, tractar de mantenir aquesta unió sigui com sigui. I és aquí on la por a perdre aquesta unió apareix; i por i felicitat no poden coexistir. Això passa a tot tipus de relacions, però és molt evident en aquelles en què hem decidit sentir-nos units a algú en concret.
Sergi Torres
Autor del llibre: "Saltar al buit".